Ciutat futura. Intervenció d'Estel Julià
«…naufragats els seus colors en el silenci»
Ángela Reyes
A una xiqueta / dona, combatent morta
per la llibertat del Sàhara: el meu record
el meu respecte, la meua admiració
Crespo
Aixa va morir
és esperit que brolla de l’escuma
com a llum en el vent,
dona de fum
i atuell trencat sobre l’arena.
Aixa, perduda en l’espai,
és, núvol de foc i gemecs
que acarona el meu rostre.
Aixa espera:
creua les ombres sobre un dromedari de fósfor
mentre canta el meu nom.
Versió d’Estel Julià
______________________________
«…naufragados sus colores en el silencio»
Ángela Reyes
A una niña / mujer, combatiente muerta
por la libertad del Sáhara: mi recuerdo,
mi respeto, mi admiración
Crespo
Aixa murió:
es espíritu que brota de la espuma
como luz en el viento,
mujer de humo
y vasija rota sobre la arena.
Aixa, perdida en el espacio,
es nube de fuego y gemidos
que acaricia mi rostro.
Aixa espera:
cruza las sombras sobre un dromedario de fósforo
mientras canta mi nombre.
José Luis Crespo
Música recomendada: Habibe. Natacha Atlas, Hossam Ramzy, Neil Sparkes






0 comentarios:
Publicar un comentario en la entrada